Diuen que en un principi Déu va crear l’home... Ui..! potser he anat massa enrere, no? Torno a començar....
Vaig néixer a Tarragona un bonic dia l’abril del 1960, Vaig créixer envoltat d’un món amb berenars de pa i xocolata i tardes de "dibujos animados" a la tele.
Els meus primers records d’escola, son unes monges, aquelles dones de negre anomenades "las carmelites teresianes missioneres descalces" (però sempre portaven sandàlies i mitjons) Són records que fan olor a passadissos de convent, a ciris, a cera cremada, a “aigua del Carme” i a pixum... Mes tard al col·legi "Sant Pau" i després "la Universitat Laboral”; aquella universitat que tenia nom de dictador. Això si , mai vaig ser un alumne model, però per on fent la viu - viu, vaig anar tirant.
Des de jove vaig estar vinculat al Moviment Escolta Català, del qui vaig aprendre valors tant importants com l’amor per la natura i la condició humana, la llibertat i el sentiment de nació i moltes estones ala vora d'un foc de camp cantant cançons. L’afecció al cant em ve per part del avi "Papitu";que mai va estar a Cuba però em va animar a cantar a la "Cor l'Ancora".
A principis dels anys 70's, vaig escoltar uns discs de cançó catalana.... i no vaig trigar gaire en voler imitar-los, així que vaig demanar per Reis una guitarra amb qui em barallava sovint per aconseguir treure tres tristos acords. Sort del Jose Antonio aleshores “novio” de la meva cosina. Ell em va donar les primeres lliçons del que és una guitarra, un do-fa-sol...una cançó, cosa que jo no vaig aprofitar gaire, doncs aquest estrany aparell de fusta amb sis cordes i forma de dona, encara m’és avui una mica rebel.
Amb el temps i amb paciència per part de tots vaig fer dues perfectes porqueries de cançons "El moixó" i "El nen de plàstic" I amb l’empenta dels amics i companys vaig debutar a l’auditori de Radio Tarragona el 24 de setembre de 1977. I així va començar la meva aventura com cantant "plena de gracia i salero" fins l’any 1990. que per motius personals i que no venen al cas vaig tenir que penjar els trastos.
Aquesta historia compren, entre pitos i flautes, més de quatre-centes actuacions, inclou el pas per la mítica " Cova del Drac" del carrer Tuset a Barcelona; on em van lliurar "la Musa de l’Amistat" , alguns festivals importants, col·laborar amb festival solidaris. Conèixer pobles, compartir escenari amb altres artistes,... i sobre tot el mes important, conèixer a molta gent encantadora.
L’any 2006 i com feia temps que em picava el cuquet de la musica. Vaig decidir tornar als escenaris desprès de 15 anys de dedicar-me a altres arts....
Vaig néixer a Tarragona un bonic dia l’abril del 1960, Vaig créixer envoltat d’un món amb berenars de pa i xocolata i tardes de "dibujos animados" a la tele.
Els meus primers records d’escola, son unes monges, aquelles dones de negre anomenades "las carmelites teresianes missioneres descalces" (però sempre portaven sandàlies i mitjons) Són records que fan olor a passadissos de convent, a ciris, a cera cremada, a “aigua del Carme” i a pixum... Mes tard al col·legi "Sant Pau" i després "la Universitat Laboral”; aquella universitat que tenia nom de dictador. Això si , mai vaig ser un alumne model, però per on fent la viu - viu, vaig anar tirant.
Des de jove vaig estar vinculat al Moviment Escolta Català, del qui vaig aprendre valors tant importants com l’amor per la natura i la condició humana, la llibertat i el sentiment de nació i moltes estones ala vora d'un foc de camp cantant cançons. L’afecció al cant em ve per part del avi "Papitu";que mai va estar a Cuba però em va animar a cantar a la "Cor l'Ancora".
A principis dels anys 70's, vaig escoltar uns discs de cançó catalana.... i no vaig trigar gaire en voler imitar-los, així que vaig demanar per Reis una guitarra amb qui em barallava sovint per aconseguir treure tres tristos acords. Sort del Jose Antonio aleshores “novio” de la meva cosina. Ell em va donar les primeres lliçons del que és una guitarra, un do-fa-sol...una cançó, cosa que jo no vaig aprofitar gaire, doncs aquest estrany aparell de fusta amb sis cordes i forma de dona, encara m’és avui una mica rebel.
Amb el temps i amb paciència per part de tots vaig fer dues perfectes porqueries de cançons "El moixó" i "El nen de plàstic" I amb l’empenta dels amics i companys vaig debutar a l’auditori de Radio Tarragona el 24 de setembre de 1977. I així va començar la meva aventura com cantant "plena de gracia i salero" fins l’any 1990. que per motius personals i que no venen al cas vaig tenir que penjar els trastos.
Aquesta historia compren, entre pitos i flautes, més de quatre-centes actuacions, inclou el pas per la mítica " Cova del Drac" del carrer Tuset a Barcelona; on em van lliurar "la Musa de l’Amistat" , alguns festivals importants, col·laborar amb festival solidaris. Conèixer pobles, compartir escenari amb altres artistes,... i sobre tot el mes important, conèixer a molta gent encantadora.
L’any 2006 i com feia temps que em picava el cuquet de la musica. Vaig decidir tornar als escenaris desprès de 15 anys de dedicar-me a altres arts....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada