diumenge, 10 d’octubre del 2010
dissabte, 22 d’agost del 2009
L'INVISIBLE, COMPANYIA DE TITELLES
Un projecte que teníem aturat torna a estar en dansa. Em refereixo al tema de les titelles.
Les aventures d’en Tit, en Pispa i Usuret tornaran a escena de la mà d’aquesta companyia. Ens faria molta il·lusió poder viatjar per tota la geografia catalana i part de l’estranger.
Estem buscant un circuit de sales o teatres, en definitiva qualsevol lloc que tinguin ganes de passar una estoneta divertida. L’obra es pel públic familiar.
Si esteu interessats i voleu mes informació, aquí teniu el correu electrònic: invisibletitelles@gmail.com o bé truca al 646287914 (Joan)
Blog: L'invisible, companyia de titellesdimarts, 9 de juny del 2009
II TROBADA DE CONTACONTES MEMORIAL YOLANDA SIN
25 de juliol, Plaça de les Basses.
Sant Iscle de Vallalta.
Contaran: “Teresa”, “Sílvia Fortunyo”, “Vivim del Cuentu”, “Follet Barbut”, “Xavi Gàlego”, “Imma”, “Xavi Demelo” “Gemma Grèvol”.
Horaris: Tarda 17h. Sopar 21h. Nit 23h.
Organitzen:
Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta i Associació Cultural “Tramendus”
Amb el patrocini de l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.
I el suport de: “Contacontes” directori de contacontes en català.
Direcció: “Perot Contacontes”
Pla “B”: en cas de pluja, tots els actes es faran al Casal.
dilluns, 11 de maig del 2009
MYSPACE
diumenge, 8 de febrer del 2009
UN MUSSOL TOT SOL, l'espectacle
Un dia vaig llegir o potser m’ho va explicar algú, que una trobada casual amb un mussol és senyal de bon auguri, es una premonició a la bona sort en gairebé tots els terrenys. Antigues llegendes asseguren que si un mussol ens mira directament als ulls, s'endinsa en la nostra ànima i ens transmet una part del seu poder.
M’agraden aquestes aus, a elles els hi agrada la nit tant com a mi per això les he escollit com a mascotes...
Pel que fa a l’espectacle, podríem dir que es una continuació de l’anterior show, però amb mes "bufetada".
Si cada actuació d'en Joan Reverté es una sorpresa imprevisible i diferent, a l’espectacle: "UN MUSSOL TOT SOL" es fa mes contundent i divertit, Cada tema es una historia i entre tema i tema mes histories, agafant anècdotes al vent.
Amb un repertori nou a la vegada que selecte. On aquest cop es fa palesa aquella frase que diu: "mes sol que un mussol" on la solitud de l’artista dalt l’escenari la "vestim" amb atrezzo i elements escenogràfics i un acurat disseny de llums.
La nit, la solitud , l'amor, temps passats, aquells temps d’escoltar la radio i moltes histories per recordar i somiar desperts ( somiar encara es gratis) Aixó nomes es pot assolir amb la complicitat entre l’artista i el públic i nit a nit.
dissabte, 7 de febrer del 2009
CANÇONS DE SEGONA MÀ
"CANÇONS DE SEGONA MÀ" On el sofert espectador podrà gaudir de tot un reguitzell cançons que jo anomeno "robades", o be trobades un bon dia i que a mi m’ha donat per anomenar: de segona mà.
Són cançons d’altres autors i que molt humilment i així com de puntetes, m’he atrevit a cantar (ja em perdonaran algun dia, espero ). Hi trobareu de tot. Des de les que podem classificar de cançons "serioses", d’aquelles que arriben al cor i com el cor és una fibra sensible i les coses sovint provoquen reaccions ben diferents (plor, riure, ràbia, etc.) Les altres cançons potser son mes d’aquelles de anar per casa i que posades a dalt d'un escenari guanyen molt.
Crec que es una bona excusa per compartir amb tots vosaltres aquest homenatge a les cançons que sempre m'han agradat i/o m'han acompanyat i que sense potser saber-ho han estat la banda sonora de la pel·lícula de la meva vida. Ah...! però la cosa no acaba aqui., que per acabar-ho d’adobar i com soc xerraire de mena entre cançó i cançó...m’agrada explicar coses fins hi tot divertides.
"CANÇONS DE SEGONA MÀ" va ser estrenat a l’abril de 2006. I ha viatjat per part de la geografia catalana i part de l’estranger. Es aconsellable per un públic adult. Encara que la canalla d’avui dia no s’espanta per res si dius quatre paraulotes.
Començare pel Principi...
Vaig néixer a Tarragona un bonic dia l’abril del 1960, Vaig créixer envoltat d’un món amb berenars de pa i xocolata i tardes de "dibujos animados" a la tele.
Els meus primers records d’escola, son unes monges, aquelles dones de negre anomenades "las carmelites teresianes missioneres descalces" (però sempre portaven sandàlies i mitjons) Són records que fan olor a passadissos de convent, a ciris, a cera cremada, a “aigua del Carme” i a pixum... Mes tard al col·legi "Sant Pau" i després "la Universitat Laboral”; aquella universitat que tenia nom de dictador. Això si , mai vaig ser un alumne model, però per on fent la viu - viu, vaig anar tirant.
Des de jove vaig estar vinculat al Moviment Escolta Català, del qui vaig aprendre valors tant importants com l’amor per la natura i la condició humana, la llibertat i el sentiment de nació i moltes estones ala vora d'un foc de camp cantant cançons. L’afecció al cant em ve per part del avi "Papitu";que mai va estar a Cuba però em va animar a cantar a la "Cor l'Ancora".
A principis dels anys 70's, vaig escoltar uns discs de cançó catalana.... i no vaig trigar gaire en voler imitar-los, així que vaig demanar per Reis una guitarra amb qui em barallava sovint per aconseguir treure tres tristos acords. Sort del Jose Antonio aleshores “novio” de la meva cosina. Ell em va donar les primeres lliçons del que és una guitarra, un do-fa-sol...una cançó, cosa que jo no vaig aprofitar gaire, doncs aquest estrany aparell de fusta amb sis cordes i forma de dona, encara m’és avui una mica rebel.
Amb el temps i amb paciència per part de tots vaig fer dues perfectes porqueries de cançons "El moixó" i "El nen de plàstic" I amb l’empenta dels amics i companys vaig debutar a l’auditori de Radio Tarragona el 24 de setembre de 1977. I així va començar la meva aventura com cantant "plena de gracia i salero" fins l’any 1990. que per motius personals i que no venen al cas vaig tenir que penjar els trastos.
Aquesta historia compren, entre pitos i flautes, més de quatre-centes actuacions, inclou el pas per la mítica " Cova del Drac" del carrer Tuset a Barcelona; on em van lliurar "la Musa de l’Amistat" , alguns festivals importants, col·laborar amb festival solidaris. Conèixer pobles, compartir escenari amb altres artistes,... i sobre tot el mes important, conèixer a molta gent encantadora.
L’any 2006 i com feia temps que em picava el cuquet de la musica. Vaig decidir tornar als escenaris desprès de 15 anys de dedicar-me a altres arts....